dilluns, 23 de març del 2020

VALENCIÀ SETMANA 23/3


 Copieu preguntes i respostes a la llibreta

LA GUINEU I EL RAÏM



La guineu havia baixat de la muntanya perquè ja feia una colla de dies que no bufava cullera: no hi havia manera de trobar res que li pogués servir d'aliment. Es veu que tots els animals ja la tenien molt vista, li tenien la mida presa i així que l'ensumaven es feien fonedissos.
Que ve la guineu! –cridaven els conills. I cuitaven a amagar-se al cau.
Que ve la guilla! –deien les llebres. I arrencaven a córrer a tota velocitat.
Que ve la rabosa! –xisclaven els esquirols. I, precipitadament, s'enfilaven a la branca més alta del seu pi.
I la guineu no aconseguia d'atrapar cap presa amb què matar la gana o, si més
no, el cuc.
Potser a terra baixa, on no era tan coneguda, tindria una mica més de sort.
I vet aquí que l'afamat animal va passar per un indret on hi havia un cep molt rabassut, amb uns sarments que s'enfilaven molt enlaire,i d'un dels quals penjava un raïm que feia goig de veure. Allò sí que era un raïm! Devia ser moscatell, segurament, encara que n'hi ha que diuen que no, que era xarel·lo, o potser picapoll, que té aquells grans tan ata­peïts. I, encara, segons uns altres, que diuen que hi entenen molt, devia ser macabeu.
La guineu no es va entretenir a fer cap d'aquestes distincions. Encara que la fruita no entrava en la seva dieta habitual, va pensar que, aquell raïm, se'l menjaria ben de gust. I va fer un bon salt, per tal de clavar-hi queixalada. Però no hi va arribar, perquè estava massa enlaire. Ho va intentar, encara, tres vegades més, però sempre amb el mateix resultat negatiu. Res, no hi havia res a fer. No calia perdre-hi més temps ni fer més esforços que havien de resultar del tot inútils.
Ara que m'hi fixo millor –va dir, aleshores, la guineu–, m'adono que aquest raïm encara és massa verd. No me'l podria pas menjar, tan verd.
I després d'aquesta profunda reflexió, la guineu va girar cua i es va allunyar a bon pas.
És talment així mateix que passa a molts, que, quan són incapaços d'aconseguir una cosa que desitgen, es consolen desmereixent-la.

VOCABULARI
Cep: Soca de la vinya.
Sarment: Branca d'un cep.

1.-Busca en el text...
  • dos sinònims de guineu.
  • quatre tipus de raïm.
  • una frase feta que vulgui dir «no menjar res».
  • un verb que signifiqui «treure valor a una cosa».
  • una frase feta que vulgui dir «conèixer bé les característiques d'algú».
2.- Completa les frases següents:
La guineu passava gana perquè...


La guineu va baixar de la muntanya perquè...


La guineu no podia menjar el raïm perquè...


3.- Indica les afirmacions que siguin certes:
La guilla i la rabosa ajudaven la guineu a caçar.
La guineu va decidir no menjar el raïm perquè era massa verd.
Normalment la guilla no menjava fruita.
Per intentar aconseguir el raïm, la guineu es va enfilar al cep.
No s'explica de quin tipus era el raïm.  


4.- Senyala on comença i on acaba cada part de la faula:
  • Presentació: Des de «La guineu havia baixat de la muntanya perquè ja feia una colla de dies...» fins a
  • Nus:
  • Desenllaç:

 5.- Pots llegir l'ensenyament d'aquesta faula en les dues darreres línies. Explica'l amb paraules teves. _______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________
6.- Què opines de l'actitud de la guineu? Has actuat com ella alguna ve­­­ga­da?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada