dimecres, 27 de febrer del 2019

VISITA REFUGI ANTIAERI CASTELLÓ

El dia 17 de gener de 2019 vam anar al refugi antiaeri de Castelló. Vam arribar a les 10:30 h a la plaça Tetuan de Castelló, on vam esmorzar, i després vam anar a la plaça Major on vam veure el Fadrell, el Mercat Central, la catedral de Santa Maria i l'Ajuntament de Castelló. A les 10:45 h vam vam tornar a la plaça, on vam estar jugant fins a les 11:15, i vam baixar al refugi. Allí dins ens van explicar que el refugi servia per a refugiar-se dels atacs aeris o marítims en la Guerra Civil Espanyola al 1937. També la guia ens va explicar que l’alarma sonava des del Fadrell i si sonava 1 vegada era aeri i si sonava 5 era marítim. Castelló va sofrir 43 bombardejos. A les 12:30 h vam anar al pinar, on vam jugar i després vam anar al col·legi una altra vegada.
Aquesta excursió ha sigut divertida i educativa.                                             
Pau F.




El dia 17 de gener, ens vam anar d'excursió a un refugi de Castelló.
Des de l'escola, vam caminar fins la parada del tram, on vam pujar a un per anar cap a la plaça Tetuan de Castelló, on es trobava el refugi. Quan vam arribar, vam esmorzar amb els de 6B, i més tard, ells van entrar al refugi.
Mentre esperàvem a que isqueren, vam anar a donar un passeig i vam veure el ''Fadrí'' i l'ajuntament, que tenia una llarguíssima cua per agafar les polseres de la magdalena 2019.
Més tard, vam entrar al refugi. Ens van explicar com era la situació en aquells temps, on es situaven els refugis....
També vam veure el testimoni de dues ancianes que van estar a la guerra, i per últim, vam contemplar unes plaques commemoratives on posava el nom i la edat amb la que van morir a la guerra.
Després vam pujar a un tram i vam tornar al Grau.


Irene 6A. 


Em va agradar molt la visita, i vos la vaig a contar des del principi.
A les 9:10 estàvem caminant cap al tram, quan vam arribar a una plaça per esmorzar. Cap a les 11:30 els dels A , vam anar al fadrí, allí hi havia una llarga cua, ens vam assabentar que era per les polseres de magdalena. Com el fadrí estava tancat ens vam tornar a la plaça per jugar, fins que una xica ens va dir que podíem entrar.
Jo imaginava algo més gran, però em va agradar molt, la xica ens va dir varies coses que encara no sabíem, també ens va posar una projecció on dones que van estar a la guerra parlaven de lo lleig que va ser, moltes morts, molta destrucció, etc.
També ens va dir que un refugi ha de tindre dos eixides per si alguna es tapava amb els enderrocs.

En resum, em va agradar moltíssim.

Mara